 | Seria convenient que, en circumstàncies com l’actual, d’una estesa inquietud i de clar trasbalsament social per fets impactants com el de Fèlix Millet i companyia, ens poséssim davant els ulls les paraules d’algun clàssic antic. Per exemple, algun text de Plató de la seva Antologia de Sòcrates, com el que segueix: |
“Oh, tu, bon amic, que ets atenès, ciutadà de la ciutat més gran i més anomenada per la saviesa i per la força, ¿no t’avergonyeixes d’ocupar-te de la fortuna per veure com se’t farà el més grossa possible, d’ocupar-te de la glòria i de l’honor i, en canvi, del seny i de la veritat i de l’ànima, de veure com esdevindran millors, no te n’ocupes i ni hi penses?” I hi afegeix el filòsof: “No deixaré de filosofar ni de fer-vos recomanacions, persuadint-vos, joves o vells, de no ocupar-vos ni del cos ni dels diners abans de l’ànima ni amb tan de zel com de l’ànima, per fer-la tornar el millor possible, dient-vos que la virtut no ve de les riqueses, sinó que les riqueses i tots els altres béns dels homes, en l’ordre particular i en la vida pública, vénen de la virtut.” Els experts, és a dir, els coneixedors profunds de la filosofia socràtica, han qualificat aquest fragment del mestre de Plató com “l’evangeli socràtic”, que significa el compendi de tot el que Sòcrates feia i deia, i que ell presentava com l’única justificació i l’única defensa davant dels seus adversaris i detractors. Sòcrates creu que s’han de recuperar els elements de fons de l’antiga tradició (la virtut, la justícia, la veritat, el bé), tot remodelant-los i dotant-los d’una nova fonamentació i d’un nou contingut.Planteja un model de vida que fins aleshores ningú no havia proposat: no es tracta d’acoblar la vida a pautes exteriors, alienes a la pròpia persona, sinó que és la persona, cada persona, la que ha d’adequar la seva vida a allò que li dicta la raó i la seva consciència interior.
El pensador grec denuncia els excessos que es cometien a la seva època (440 aC). Avui, que vivim en una societat occidental que pateix les conseqüències de les conductes desenfrenades i de l’embriaguesa de certs personatges encimbellats, es diguin Madoff, Millet o “Gürtel”, causada per l’afany incontrolat de poder o de diners, ens conhorten les reflexions i sobretot les reconvencions dels savis de l’antiguitat. No es pot negar que les paraules de Sòcrates ens orienten i, si fa al cas, ens conviden a rectificar i a tornar a resituar la nostra trajectòria vital en la direcció correcta. I potser tampoc no es pot desmentir que sovint ens deixem dominar per les implacables lleis del sistema, encara que ens portin a una permanent insatisfacció de l’esperit. Només ens n’alliberem quan ens decidim a rescatar-lo, l’esperit, del desfici del plaer, de la disbauxa del diner o de la visió egocèntrica de la vida. Josep Maria Puigjaner Publicat pel Centre d'Estudis Jordi Pujol |
