El “Club d’Opinió Arnau de Vilanova”, des de la seva fundació l’any 1981 ha volgut contribuir a dinamitzar i fer sentir la veu de la societat civil, un dels trets nacionals característics del catalanisme des de l’època de la Renaixença. La nostra entitat, integrada per persones de sectors professionals diversos, s’ha caracteritzat per la seva mantinguda voluntat d’anàlisi i reflexió sobre la nostra realitat nacional en les seves diverses vessants (política, econòmica i sociocultural), des d’una òptica nacionalista, integradora i de sensibilitat social, molt motivada pels valors ètics que considerem fonamentals i molt necessaris per a la societat d’avui. Ara, constatant la preocupació que en molts aspectes s’està generant a Catalunya entorn del present i del seu futur,

DECLAREM

1. – Que volem de les nostres Institucions una política inequívoca al servei de la nostra realitat com a nació que som i volem ser. Catalunya es troba encara molt lluny del ple reconeixement i exercici dels seus drets nacionals per a poder-se governar en tot allò que l’afecta directament i de manera determinant. Les darreres intervencions del Govern de l’Estat han incrementat aquesta preocupació, sobretot pel que fa al finançament previst en l’Estatut, a l’assistència de les persones dependents i al nostre sistema d’ensenyament que amenaça el nostre model d’immersió lingüística.

 Més greu encara: l’Estatut, democràticament tramitat i referendat pel poble català, es troba impugnat davant del Tribunal Constitucional. I darrerament la gestió i el desenvolupament dels vols intercontinentals dels nostres aeroports, sobretot el de Barcelona, constitueix un motiu de gran preocupació a Catalunya. Per tant, atesa la voluntat manifesta de les institucions polítiques, judicials i econòmiques de l’Estat d’entorpir el nostre natural i legítim desenvolupament, cal exigir al Govern i al Parlament:  una actitud ferma, decidida i inajornable en la defensa del nostre dret a l’autogovern; que reclamin la publicació de les Balances Fiscals; i que defensin el dret a decidir també sobre els nostres propis recursos. No volem que cap organisme o comissió estatal pugui impedir amb llurs decisions el creixement que la societat catalana és capaç d’impulsar.

2. – Volem una política econòmica que faci compatible el creixement econòmic amb la solidaritat social i la integració de la immigració. Això suposa l’exercici efectiu i eficaç de les funcions i competències que ens atorga el nou Estatut ja vigent, definint un model de creixement respectuós amb el medi natural, però sense les concessions a la demagògia que sovint entorpeixen o retarden inversions en infrastructures imprescindibles per al país. La no realització d’aquestes inversions posa en greu perill la continuïtat del nostre desenvolupament econòmic i la competitivitat de les nostres empreses. Cal igualment assolir les màximes competències i els recursos adients per poder regular els fluxos migratoris i promoure la integració de les persones nouvingudes, sense que això posi en perill ni la cohesió, ni la llengua, ni la identitat del nostre poble.

3. – Volem que s’aturi el progressiu decreixement de l’ús social de la llengua catalana. Que totes les Institucions de la Generalitat exigeixin un comportament social que garanteixi els drets i objectius marcats per la vigent Llei de política lingüística, massa sovint violada o no aplicada. El dret d’assolir l’hegemonia social de la llengua catalana deriva de la seva condició de llengua originària de Catalunya, és a dir, l’única llengua nascuda en el seu territori. Per això ha estat legalment establerta com l’única llengua pròpia i nacional de Catalunya. Cal fer realitat sense demora una exigència cabdal: la de parlar sempre i arreu en català i fer efectiu el deure que tenen els nous catalans de conèixer la llengua catalana tal com estableix el nou  Estatut d’Autonomia.

4. – Volem el ple desenvolupament de l’Estatut vigent sense excuses ni dilacions. No sols perquè ja ens ha arribat retallat per les Corts Generals en relació al text elaborat i aprovat pel Parlament de Catalunya, sinó també perquè un Estat de dret ha de complir amb lleialtat, rigor i diligència la legislació que el propi poder legislatiu d’aquest Estat ha sancionat. Reafirmem que el projecte d’Estatut d’Autonomia aprovat pel Parlament de Catalunya el 30 de setembre de 2005, representa la voluntat democràtica del poble català expressada solemnement pels seus diputats electes. Per tant, aquell projecte d’Estatut ha de ser un referent permanent mínim a assolir en el camí cap a aquelles cotes de sobirania que el poble de Catalunya reclami en virtut del seu dret irrenunciable a l’exercici de l’autodeterminació.

5. – Fem una crida a la societat civil catalana, entitats cíviques i culturals, corporacions professionals i econòmiques, fundacions i associacions i col.lectius de tota mena perquè, fent ús del dret democràtic a expressar-se públicament, reclamin de les institucions polítiques que, amb unitat i per damunt dels interessos propis, actuïn en defensa de l’autogovern, de la identitat nacional, del progrés econòmic i de la cohesió social dels catalans. Plantem cara, i amb veu ferma i decidida cal que tots exigim el respecte als nostres drets col·lectius.

CLUB D’OPINIÓ ARNAU DE VILANOVA