|
Crisi financera sí, però sobretot de valors |
|
|
|

| Tot i la meva formació econòmica, i admetent que la cara més visible d’aquesta crisi d’incert final és monetària, trobo a faltar als diversos mitjans de comunicació, que des de fa més d’un any se n’estan fent ressò, veus i anàlisi de la veritable arrel del problema: la pèrdua galopant de valors humans de la societat civil del “primer món” d’avui dia. I el pitjor de tot és que ben pocs se’n poden expulsar les puces d’aquesta afirmació. | |
|
•Llegir més...•
|
|
| A fe que el maldestre i malvat articlet del periodista de “The Economist” ha revolucionat moltes neurones i ha fet segregar molta adrenalina. I és lògic que hagi motivat reaccions diverses i discrepants perquè el tema s’ho val, ja que es tracta d’un fracàs de la política informativa del Govern de la Generalitat, de la manera de conduir les relacions amb els mitjans de comunicació exteriors i d’una mala gestió de la imatge corporativa i nacional de Catalunya. A més, que el President de la Generalitat i alguns consellers/es no s’hagin prestat a rebre el periodista d’aquell mitjà no pas menor, ja és de molt mal auguri. |  |
|
|
•Llegir més...•
|
|
Des de Madrid ens en parlen seriosament |
|
|
|
|
Aquests dies, hi ha temes col·lectius de gran abast que concentren la nostra atenció. Des la transcendent victòria electoral de Barack Obama i el Partit Demòcrata nordamericà fins a l’elecció de Barcelona com a seu del Secretariat de la Unió pel Mediterrani. Per no parlar dels efectes recurrents d’una crisi que podria anar per llarg, i d’un finançament català ajornat ja més d’una vegada... |
|
•Llegir més...•
|
|
Tots sabem que aquest títol de la lletra de la cançó del nostre Lluís Serrahima (composta el 1967 en plena dictadura) es referia a la policia franquista que de dia i de nit en feia de les seves trucant a les portes de matinada o esperant-nos a la sortida de casa per anar al treball, com em va succeir a mi per portar-me a la garjola. Avui, en plena democràcia, aquella frase la podem ben aplicar al Gobierno de España i a aquells partits espanyols que es van rellevant l’un a l’altre a Madrid, tenint sotmesa Catalunya a una concepció de l’Estat que, o no és la nostra, o no és la de l’Estat que volem. I no és pas que no ens haguem esforçat a explicar-los per activa i per passiva els nostres drets i les raons que ens avalen. No sols els hi han explicat els polítics més responsables, sinó també la societat civil (també el nostre Club d’Opinió Arnau de Vilanova): historiadors, pensadors, lingüistes, juristes, economistes, sociòlegs i literats han escrit i publicat llibres, articles i reportatges, i hem participat en conferències, debats, taules rodones…Aquí, a Madrid i a moltes capitals de l’Estat. |
|
•Llegir més...•
|
|
Globalització amb les cartes marcades |
|
|
|
|
Els Estats Units d’Amèrica han estat, indubtablement, la potència més decisiva del segle XX, sobretot a partir de la Segona Guerra Mundial. Amb l’esclafament del bloc soviètic, durant uns pocs anys va semblar que podien ser-ho també del segle XXI. Fins i tot un dels politòlegs nord-americans més influents, Francis Fukuyama, va arribar a parlar de “La fi de la Història”, en un atac d’optimisme que el temps ha demostrat que era vacu. |
|
•Llegir més...•
|
|
|
<< •Inici• < •Anterior• 1 2 3 4 5 6 •Següent• > •Fi• >>
|