Per més globalitzat que està el món i més transaccions a nivell internacional que es facin, és un fet que des de les posicions més benestants del globus poc sabem del dia a dia i la vida de persones que se n’han de sortir amb ben poc allà als països en vies de desenvolupament.

Potser Catalunya no està prou preparada per a un enfrontament decidit amb la nació hegemònica de l’Estat que compartim, més aviat per força. Ara: això no vol dir que no s’hagi instal•lat una profunda desconfiança entre dues societats que semblen condemnades només a suportar-se 

Europa ha decidit ser industrial, amb tota l'amplitud de la paraula, i Catalunya s'hi ha d'enganxar. És l'hora de transformar-nos des d'una societat orientada als serveis cap a una societat orientada a possibilitar l'activitat industrial.  

El missatge és clar: treballar més, gastar menys i exportar més.

S’acaba l’any 2010. Un any més de la humanitat i un altre any del segle XXI, amb alegria pels que han arribat a aquest món, i amb la immensa pena que causen els morts que l’han deixat, executats per la injustícia, l’abandonament o la manca absoluta de pietat. En aquestes dates acostumem a fer balanç i a formular projectes de futur immediat.

S’espera que d’aquí al 2050 la població mundial augmenti dels 6.900 milions de persones actuals a més de 9.000. I segons Nacions Unides el 98% d’aquest creixement es produirà en el món en desenvolupament i emergent. La població urbana mundial es multiplicarà per dos. Alhora que als països desenvolupats l’envelliment i l’estabilització demogràfica seran la tònica dominant. I els models poblacionals locals seran cada vegada més diversos.