|
L’Iran i la posició occidental |
 |
 |
 |
 | Tot i que fou una sorpresa per a molts, el candidat ultraconservador Mahmoud Ahmadinejad guanyà en segona ronda i davant l’oposició del “reformista” i expresident de la República de l’Iran Akbar Hashemi Rafsanyani les eleccions presidencials de juny de 2005. Les xarxes de suport que varen suplir la falta de publicitat d’un candidat que va fer gal•la d’austeritat durant tota la campanya electoral, i la voluntat de canvi de la població iraniana – tot i que no s’expressés en el camp de les idees sinó en l’estil de fer política i en la personalitat d’Ahmadinejad – li donaren la victòria final. |
|
|
•Llegir més...•
|
|
|
Abstenció miop, empobridora |
|
|
|
 | En unes altres circumstàncies, aquest article celebraria els resultats de Ramon Tremosa al capdavant de CiU i la Coalició per Europa; valoraria positivament els d’Oriol Junqueras, tot i una certa davallada d’ERC; s’alegraria que el pencaire Raül Romeva hagi retingut el seu escó; deploraria la victòria del PP a nivell estatal; analitzaria –no costa massa- les causes del relatiu retrocés del PSOE, i es lamentaria que la dreta hagi guanyat globalment -i per diferència- en el conjunt comunitari. Però no cal dir que la força veritablement guanyadora –moralment, si més no- d’aquestes eleccions al Parlament Europeu ha estat l’abstenció. |
|
|
•Llegir més...•
|
 | En una entrevista de premsa, Ricardo Díez Hochleitner, personatge important de la pre- transició espanyola i avui president d’honor del Club de Roma, al•ludia al tema de la identitat. Es constituïa en promotor d’una actitud social oberta: “Barregi’s –deia– amb els seus conciutadans en mil activitats.”. |
|
|
•Llegir més...•
|
|
Confiar en nosaltres mateixos com a poble |
|
|
|
 | Penso que els catalans tenim una fàcil tendència al desànim, a la malenconia, a un cert derrotisme intern, a un cert grau de desmoralització. Tot això plegat ens pot portar cap a l’abandó dels nostres determinis més decisius cara al futur de la nació catalana en general. I aquest estat d’ànim, - que no caracteritza precisament als que coneixem com a castellans hispànics -, ens ve provocat en bona part pel poder que ells exerceixen sobre nosaltres, bàsicament des del 1714, poder consolidat pel franquisme i mantingut en molts aspectes decisius per les ensarronades que ens van “colar” amb l’anomenada “transició democràtica” i la seva Constitució. |
|
|
•Llegir més...•
|
|
|
|
|
<< •Inici• < •Anterior• 1 2 3 4 5 •Següent• > •Fi• >>
|
